Un record per a Yannis Behrakis, Premi Pulitzer 2016 per les imatges de la crisi dels refugiats. El guardonat fotògraf grec ha mort a causa d'un càncer, als 58 anys. L'homenatgem per la seva tasca i pel que deia "sóc aquí per a mostrar el millor i el pitjor de la condició humana". Un professional que ens explicava el món i un referent del fotoperiodisme mundial. Reconegut fotògraf de Reuters, va fotografiar moltes tragèdies i va col·laborar amb Open Arms per documentar la barbàrie que permetem al Mediterrani.
Yannis Behrakis portava a les seves esquenes 30 anys de trajectòria cobrint els principals conflictes arreu del món: Afganistan, Txetxènia, els grans terratrèmols al Caixmir, Turquia, Grècia i Iran o la primavera àrab de 2011. Sempre es va guanyar el respecte d'amics i competidors pel seu coratge. També va cobrir el conflicte dels Balcans i Sierra Leone on va sobreviure a una emboscada, la mateixa que assassinaria a un reporter nord-americà i al càmera espanyol Miguel Gil Moreno. L'editora general de Reuters recorda que les seves imatges són icòniques, obres d'art en sí mateixes, però afegia que la seva empatia el va convertir en un gran fotoperiodista. Sempre deia "perquè ningú pugui dir, que no ho sabíem".
Convidem a la directora de Photographic Social Vision, Silvia Omedes, per analitzar els 6 finalistes a la Millor Fotografia de l'Any del World Press Photo 2019. Un guardó que es coneixerà en una gala el proper 11 d'abril a Amsterdam i que formarà part de l'exposició que Photographic Social Vision inaugurarà el 26 d'abril al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El concurs més prestigiós del món sobre fotoperiodisme mostra els nominats al World Press Photo de l'Any dedicat a la millor fotografia i per primera vegada anuncia els nominats al Millor Reportatge Gràfic i la Història de l'Any. Com a novetat, la Fundació World Press Photo també anuncia els nominats al Concurs de Narrativa Digital.
Els nominats a la Millor Fotografia de l'Any són sis. Comencem per Mohammed Badra de l'Agència European PressPhoto per la fotografia de les víctimes d'un atac químic a l'est de Gouta (província de Síria). Mostra clarament les seqüeles d'un atac amb gas químic i encara té més dramatisme per la quantitat de pacients que s'amunteguen en una sala molt petita. Durant l'ofensiva final, Gouta Oriental va ser atacada per coets i bombardejos aeris i en pocs dies pràcticament 5mil ferits i més de 1000 morts. Unes xifres difícils de verificar perquè l'accés humanitari i periodístic a la zona està limitat i vetat.
Marco Gualazzini de Contrasto presenta El Noi d'Almajiri. Un nen orfe passeja al costat d'una paret amb dibuixos que mostren llançadores de granades propulsades per coets a Bol, Txad. Una fotografia que reflecteix la desertificació del país africà. Una crisi humanitària cau a la conca del Txad, causada per una complexa combinació de conflicte polític i factors ambientals. Els mitjans de vida tradicionals, com la pesca, s'han anat perdent i la manca d'aigua està causant conflictes alhora que el grup gihadista Boko Haram, actiu en aquesta zona, es beneficia de les dificultats i la gana generalitzada per reclutar nous soldats per les seves files.
Per primera vegada, una dona, l'autora franco espanyola Catalina Martin-Chico, de l'Agència Panos OnLine, ha estat nominada per un treball sobre una ex-membre de les FARC embarassada després de la prohibició de tenir fills. Yorladis està embarassada per 6ena vegada, després de que uns altres cinc embarassos acabessin durant els seus anys de guerrillera a les FARC. Des de la signatura de l'Acord de Pau entre el govern colombià i el moviment rebel de les FARC el 2016, hi ha hagut un autèntic baby boom entre les ex guerrilleres. Es creia que l'embaràs era incompatible amb la vida guerrillera i les dones es varen veure obligades a deixar els nadons amb parents o algunes sotmeses a avortaments forçats, un fet que les FARC neguen.
Un altre dels nominats a la Millor Fotografia de l'Any al World Press Photo 2019 és Chris McGarth de Getty Images per La Desaparició de Jamal Kashoggi. Un funcionari tracta de detenir la premsa el 15 d'octubre, quan els investigadors saudites arriben al Consulat d'Arabia Saudita a Istambul (Turquia) enmig d'una creixent reacció internacional contra la desaparició del periodista Jamal Khashoggi. Intenta fermar les tanques a una munió de fotògrafs i càmeres de televisió. Un tema que encara porta cua.
John Moore de Getty Images presenta els plors d'una nena a la frontera mentre la seva mare Yana és retinguda i registrada per un agent de la Patrulla Fronterera dels EUA a McAllen (Texas). És un plor sentit en la obscuritat mentre un guàrdia registra la seva mare. El 6 d'abril de 2018, el Fiscal General dels EUA, Jeff Sessions va anunciar una política d'immigració de tolerància zero, afirmant que les persones atrapades als EUA de manera il·legal serien processades penalment. Aquesta instantània es va convertir en viral i va servir no només per visualitzar la política de separació familiar a la frontera sinó per aturar aquestes separacions el 20 de juny. La llei es va tirar enrere.
Una altra de les fotografies nominades és la de Brent Stirton de Getty Images que presenta Akashinga, les valentes. Es tracta d'una unitat femenina contra la caça furtiva que participa en un entrenament per amagar-se i camuflar-se en el Parc de Vida Silvestre de Phundundu (Zimbabwe). És una força de guarda boscos establerta com una modus vivendi alternatiu de conservació. El seu objectiu és treballar pels beneficis a llarg termini de les seves comunitats i el medi ambient. Akashinga engloba a dones d'entorns desafavorits, empoderant-les, oferint llocs de treball i ajudant a les persones locals a beneficiar-se directament de la preservació de la vida silvestre.
Ja són 62 les edicions del World Press Photo, el major certamen mundial de fotografia de premsa internacional a nivell mundial. La Gala d'entrega dels Premis a la Millor Fotografia de l'Any serà el proper 11 d'abril a Àmsterdam. Photographic Social Vision exposarà el millor del World Press Photo del 27 d'abril al 26 de maig a Barcelona al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La ciutat comtal serà una de les primeres ciutats del món en acollir l'exposició dels treballs guanyadors. Ja fa 15 anys que Photographic Social Vision la organitza sota el lema Veure i Entendre, una experiència que va més enllà de l'observació. Ampliaran el seu programa de visites guiades a escoles, empreses i al públic en general. Un dels puntals és apostar per aquells treballs amb narrativa, més enllà de la fotografia d'impacte.